
El nostre estimat i il.lustre bell-lloquí Joan Solà. Catedràtic de Llengua Catalana de
El teniu a la Biblioteca.
El nostre estimat i il.lustre bell-lloquí Joan Solà. Catedràtic de Llengua Catalana de
El teniu a la Biblioteca.
Des del 12 al 29 de novembre la biblioteca acull l’exposició monogràfica de
Aquest any l’exposició es titula “A PENCAR” i com indica l’expressió parla de la feina.
10 plafons amb els corresponents llibres ( d’imaginació i coneixements) serveixen per explicar als nois i noies, mites, llegendes, contes i realitats del mon del treball.
Hem inaugurat la mostra amb la visita dels alumnes de 5è i 6è del col.legi Ramon Farrerons
De la ma del Sr.
Fins el dia 29 tenim programades visites escolars i tothom que ho desitgi pot passar a visitar l’exposició en horari de biblioteca.
Us hi esperem!
HUMOR:
BIOGRAFIES, MEMÒRIES:
ECONOMIA:
HISTÒRIA:
SALUT:
PSICOLOGIA:
COMUNICACIÓ:
PLADEVALL, Antoni. La papallona negra. Barcelona: Columna, 2009
Antoni Pladevall, autor de Terres de lloguer, ha guanyat el Premi Carlemany amb la seva darrera novel·la, La papallona negra. Aquesta relata la relació amorosa apassionada i absorbent entre en Jordi, l’hereu de Can Montalà, una casa pairal molt antiga de
Vida rural i erotisme conflueixen en aquest relat metaforic sobre la dificil rel.lació entre camp-ciutat. Amb un vocabulari trobat a “pagés” de
Hem començat amb un bon nombre de novetats de les quals us en passem una llista
El passat diumenge dia 28 els nascuts l’any 1949 van celebrar plegats el seu 60è. aniversari. A quarts de deu del matí, disposats a passar-ho bé pujaven a l’autocar que els duria a Àger, concretament al Centre d’Observació de l’Univers. Després d’una visita prou didàctica i distreta i passant també pel càmping d’Àger, van arribar a Font de Pou per a fer els honors a un suculent dinar, acudits, rialles, records i emocions; també unes paraules poètiques de
Tot tornant cap a Bell-lloc una relaxant visita al monestir de les Avellanes, foto de protocol i... avall que fa baixada, i a Bell-lloc hi falta gent; gent que hi viu o bé hi fa escala, gent contenta, gent que estima, gent que ha volgut compartir un dia per guardar-lo en el seu cor.
Moltes Felicitats a tots !!!!.
Tenim 60 anys !
El va repartint a tots, poc a poc, Saltant els mesos, i el missatge va arribant;
com un gran goig i un petit dol.
Cadascú, que amb cert recel ja l’espera, sap que d’hivern, estiu, tardor o primavera, el tindrà... tant si vol com si no vol, arribarà.
I vet aquí que a mi, el passat mes de març, el dia 21, amb el número seixanta enganxat, el missatge a mi ja m’ha arribat.
Ben farcit de records i realitats, cada vegada amb més volum, tant, que ja em vaig fent un resum, conscient que al capdavall de les anyades, dels jocs, de l’estimació, dels problemes i de les rialles, tot, tot ho fondré i se’n farà fum, un fum que va tant lluny que no se’n sap res, mai més.
Però, aquest número que és un seixanta, que ja sembla que vol anar avall rodant tot sol com un caragol, que el celebrem a Àger en bonica festa, amb l’ànima senzilla d’aquells nens que vàrem ser, cantem i ballem l’alegria amb la millor presència del estimar-nos bé.
Que a Bell-lloc d’Urgell vàrem néixer tots aquell any 1949!. Nets d’uns avis tristos, fills de mares valentes i de pares esforçats, que a rodolons i empentes aquella mala Guerra que van haver de passar, nosaltres, nosaltres, fills seus preciosos, tresors seus, amb ganes de viure i de jugar... amb la nostra vida els vam anar fent oblidar... oblidar.
I amb les virtuts i els defectes que ens toca traginar, celebrem avui tots junts una altra trobada, que la tindrem sempre guardada amb les coses boniques que ens van passant.
Que aquestes paraules siguin una benvinguda alegre i alhora un comiat molt dolç; Estarem esperant una altra anyada amb un altre missatge numerat, i encara, potser, segurament, més endavant tindrem una altra trobada.... Jo us vull dir aquí, profundament i ressonant molt fort:
Esteu tots ben endins del meu cor !!!.
Qui no sap no oblida.
"Sempre m'ha agradat imaginar-me el Lluís com un intrèpid navegant del dic sec. Aquest seria, doncs, el seu quadern de bitàcola". Màrius Serra
Text de contraportada
Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d’explicar l’ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert embadaliment. M’ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment.
En moviment va posar també Marius Serra a actors, músics, periodistes, escriptors i, sobretot, nens i nenes que van participar aquest diumenge al festival benèfic "Mou-te pels quiets" inspirat en la seva última novel.la
Com diu Jaume Subirana en el seu article de
Us recomanem aquest llibre que trobareu a la nostra biblioteca.
Video Concert "Mou-te pels Quiets":