El passat diumenge dia 28 els nascuts l’any 1949 van celebrar plegats el seu 60è. aniversari. A quarts de deu del matí, disposats a passar-ho bé pujaven a l’autocar que els duria a Àger, concretament al Centre d’Observació de l’Univers. Després d’una visita prou didàctica i distreta i passant també pel càmping d’Àger, van arribar a Font de Pou per a fer els honors a un suculent dinar, acudits, rialles, records i emocions; també unes paraules poètiques de
Tot tornant cap a Bell-lloc una relaxant visita al monestir de les Avellanes, foto de protocol i... avall que fa baixada, i a Bell-lloc hi falta gent; gent que hi viu o bé hi fa escala, gent contenta, gent que estima, gent que ha volgut compartir un dia per guardar-lo en el seu cor.
Moltes Felicitats a tots !!!!.
Tenim 60 anys !
El va repartint a tots, poc a poc, Saltant els mesos, i el missatge va arribant;
com un gran goig i un petit dol.
Cadascú, que amb cert recel ja l’espera, sap que d’hivern, estiu, tardor o primavera, el tindrà... tant si vol com si no vol, arribarà.
I vet aquí que a mi, el passat mes de març, el dia 21, amb el número seixanta enganxat, el missatge a mi ja m’ha arribat.
Ben farcit de records i realitats, cada vegada amb més volum, tant, que ja em vaig fent un resum, conscient que al capdavall de les anyades, dels jocs, de l’estimació, dels problemes i de les rialles, tot, tot ho fondré i se’n farà fum, un fum que va tant lluny que no se’n sap res, mai més.
Però, aquest número que és un seixanta, que ja sembla que vol anar avall rodant tot sol com un caragol, que el celebrem a Àger en bonica festa, amb l’ànima senzilla d’aquells nens que vàrem ser, cantem i ballem l’alegria amb la millor presència del estimar-nos bé.
Que a Bell-lloc d’Urgell vàrem néixer tots aquell any 1949!. Nets d’uns avis tristos, fills de mares valentes i de pares esforçats, que a rodolons i empentes aquella mala Guerra que van haver de passar, nosaltres, nosaltres, fills seus preciosos, tresors seus, amb ganes de viure i de jugar... amb la nostra vida els vam anar fent oblidar... oblidar.
I amb les virtuts i els defectes que ens toca traginar, celebrem avui tots junts una altra trobada, que la tindrem sempre guardada amb les coses boniques que ens van passant.
Que aquestes paraules siguin una benvinguda alegre i alhora un comiat molt dolç; Estarem esperant una altra anyada amb un altre missatge numerat, i encara, potser, segurament, més endavant tindrem una altra trobada.... Jo us vull dir aquí, profundament i ressonant molt fort:
Esteu tots ben endins del meu cor !!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada